L'activitat cultural de Zimbàbue ha quedat limitada a la mínima expressió. Només en queden alguns rastres a la capital. L'Àgueda m'ha convidat a veure els assajos d'una jove companyia de dansa contemporània. Gràcies a unes beques d'una ONG belga poden dedicar-s'hi a jornada completa. Ho fan realment molt bé encara que els costa actuar (cada vegada s'ha de llogar un generador per evitar els talls de llum) i no hi ha públic (fins i tot a la seva família els és pràcticament impossible anar-los a veure).
1 comentaris:
Hola Marc! estic repassant el teu blog i he començat per Japó. Jo vaig conèixer aquesta iniciativa teva ahir causalment, escoltant RAC1 (Catalunya Ràdio). La veritat és un xoc brutal pensar les diferències tan abismals entre 2 continents i 2 païssos com són Japó i Zimbabwe. Em fa molta pena veure aquests ballarins africans que s'esforçen tant i que, tot i el seu talent potser no podran gaudir mai d'una oportunitat real i ben merescuda. Espero que aquesta crisi ens ajudi a replantejar-nos el món en que vivim a ressorgir de les nostres cendres amb més força i d'una manera més pura com un au fénix que sobrevola el cel i veu més enllà de les seves potes. Per cert, com diu un dels teus admiradors, a mi també m'agradaria molt acompanyar-te! Encara que trobo molt més enriquidor que l'experiècia física del viatge l'estiguis visquent tu sol. A la distància ja saps que segur t'acompanyen tota la gent que t'estimen i que t'admiren. Cuida't molt i endavant! Lydia
Publica un comentari