Com es pot fer poesia a Zimbàbue? En un país on la majoria de gent s'està morint de gana i a on costa trobar els aliments més bàsics... M'ho ha estat explicant la Primrose, la quarta entrevistada de 25 anys, que és una poetassa. I una dona amb caràcter, que m'encanta. Hem parlat de la vida, de l'amor, de sexe, de política, de tot el que se'ns ha passat pel cap. M'ha deixat bocabadat.
5 comentaris:
vaig seguint el teu periple des de comarques gironines. em sembla molt interessant tot el que estàs fent i, sens dubte, envejo l'experiència personal que deu suposar trepitjar totes aquestes terres oblidades i tenir l'ocasió de conèixer personatges tan interessants. espero que després, quan finalitzi la teva volta al món particular, comparteixis amb nosaltres tot el que hauràs après -perquè de relats com el teu n'anem faltats-.
ànims i endavant!
Diuen que per escriure segons què i segons com, cal patir. Potser per això la Primrose, nascuda i que viu a Zimbabwe, pot fer poesia.
Això és molt interessant. Et vaig seguint. He començat tard però intentaré posar-me "al dia"
Vaig llegir un llibre ("el futuro del pasado" de Alexander Stille) que dedica un capítol el naixement, tradició i força política que pot arribar a tenir la poesia en un país africà. Utilitza per exemplificar-ho el paper importantíssim que alguns poetes de Somàlia van tenir per la revolució. Potser t'aniria bé fer-hi un cop d'ull per aquest capítol...
Per cert, felicitats pel treball.
Doncs si: com es pot fer poesia a Zimbaue?
Ais, estic desitjant que publiques el llibre JA!!
Publica un comentari