Porto un dia al·lucinant. D'un dels països més pobres del món he passat a un dels més sofisticats. Al vàter hi ha tants botons amb tantes opcions (una d'elles et permet que surti un rajet que et deixi ben nét) que no he sabut el més elemental, tibar de la cadena.
6 comentaris:
Has provat de prémer-los tots alhora, a veure què passa?
:)
t'acabo de 'conèixer' al le cool!
aniré seguint el teu viatje de molt a prop.
A gaudir a tope de l'experiència!
salut
Jajjaja!!
Molt bo!
Hola Marc!!!
He llegit l'entyrevista que t'han fet a Le Cool!!! Quina ilu m'ha fet!!!
Ja t'he posat al nostra blog com a "web amiga" i et dedicarem un post ben maco!!!
Et trobo a faltarrrr!!!
Molts petons!
Bé, m'afageixo a la llista dels de "le cool". M'ha semblat una idea meravellosa. Jo en tinc 26 i estic acabant el Projecte de Final de Carrera d'Arquitectura. Aniré seguint les teves aventures des de Barcelona i des de les hores llargues que haig de passar dibuixant i maquetant. Serà com tenir una finestra oberta al món.
Gràcies i molts ànims,
Isabel
Jo també t'he vist al Le Cool... Jo en tinc 23 i també sóc periodista. Em sembla una idea genial, això que fas. Treballo a la Revista Mà (Osona), on cada mes posem ressenyes de llibres, música, blogs, webs, pel·lis... en fin, que posaré el teu blog aquest mes, si no et fa res! Bon viatge!
Publica un comentari