El primer que faig sempre a l'aterrar en una ciutat és passejar sense rumb. Necessito aclimatar-me. Tòquio és un maldecap de botigues plenes a vessar, llums de neó, gent jugant a videojocs i màquines recreatives (pachinko), rascacels, rastres del passat... Suposo que d'aquí uns dies ho aniré endreçant...
El metro també és un món a part. Eficient, net, ple de fashions, turistes, treballadors adormits... Hi he trobat de tot, fins i tot una peixera.
1 comentaris:
Ei Marc !
M' en alegro que tot vagi be :)
Ens hem estat mirant tot el blog amb els de casa i ens ha agradat molt !
Vinga cosí una abrassada des de Roda de Ter :)
Salut !
Publica un comentari