Una poetessa enmig de l'horror

Com es pot fer poesia a Zimbàbue? En un país on la majoria de gent s'està morint de gana i a on costa trobar els aliments més bàsics... M'ho ha estat explicant la Primrose, la quarta entrevistada de 25 anys, que és una poetassa. I una dona amb caràcter, que m'encanta. Hem parlat de la vida, de l'amor, de sexe, de política, de tot el que se'ns ha passat pel cap. M'ha deixat bocabadat.

Un bitllet de 200.000 dòlars al terra

Explicar què passa a Zimbàbue em serà difícil. Porto ja algunes pàgines escrites per al llibre i només acabo d'arribar. Per posar un exemple. M'he trobat aquest bitllet a terra de 200.000 dòlars. Està enmig del carrer i ningú s'ajup per agafar-lo... no val res. La inflació és tant bèstia que un bitllet d'avui ja no és res l'endemà.

He anat a un cafè i quan m'han donat la factura hi posava, en lletra petita, que en el preu havien eliminat els 10 o 11 últims zeros.

Supermercats buits a Zimbàbue

Acabo d'arribar a Zimbàbue. Diria que sóc l'únic turista a Harare, la capital. No m'estranya, si no fós per l'Àgueda, jo tamopc no hagués vingut. No sé com sobreviu aquesta gent. Una de les imatges que més costa d'assumir és la dels supermercats buits.

El secret de Swazilàndia

Si voleu anar a Swazilàndia hi ha un petit secret. Hi ha una parella de Pamplona, el Jesús i l'Atxun, que tenen Southern Cross Lodge. Són uns grans coneixedors del país i és molt fàcil sentir-s'hi a gust. Per cert, de politò del mòbil tenen la música dels Sanfermines. No cal dir res més.

Ah, i ara ja cap a Zimbàbue!

Art on menys t'ho esperes

Swazilàndia és un país petit, rural, sense pràcticament Internet, amb la taxa de Sida més alta del món, on la gent viu amb pocs diners... Però on també hi ha talent. Si hi aneu passeu per la discoteca House on fire, d'estil gaudinià. És tan bonica que fins i tot val la pena anar-hi de dia. I tranquils, que la trobareu. En un país tant petit us sabran indicar.

La Isabel: una supermare de família

Encara estic emocionat d'haver conegut a la família de la Isabel. És la noia guapíssima que està al mig de tot, asseguda, acompanyada per les seves dues filles, el seu marit i la resta de la família. M'ha encantat passar uns dies amb ells. El què hem viscut dóna per un tercer capítol xulíssim!

Canvi d'escenari: Swazilàndia

He passat el matí en una furgoneta atrotinada per anar de Moçambic a Swazilàndia. Un país petit, governat per un rei i que encara conserva moltes tradicions africanes.

La seva primera vegada

Amb el Leo hem anat a una de les zones més deixades de la ciutat. I allà hem decidit, perquè ens ha sortit així, anar al barber. Quan hem entrat li hem preguntat si mai havia tallat els cabells a un blanc. Ha costat una mica però ho ha confessat: no. Jo li he dit que per a mi no era cap problema. Ell m'ha respost que tampoc, però que tallar els cabells a un blanc era el doble de car que a un negre. Li he dit que d'acord i s'ha posat mans a l'obra. Durant tota l'estona ha anat venint gent de públic. Quan he fet la conversió a euros m'he adonat que és 30 vegades menys del que estic acostumat a pagar. No m'he atrevit a comentar-ho.

Un informàtic de Maputo

I ja tinc el segon jove de 25 anys, el Leo. És un bonàs, un home d'un cor gegant. Un informàtic que aquests dies està a l'atur. Parlar amb ell m'està fent entendre el país on viu i on ara sóc.

Quina delícia de ciutat

I quin descans en comparació amb Johannesburg. Demà he quedat amb el que ha de ser el meu segon entrevistat. El Leo, em sembla que és informàtic.

El Mercat del Peix de Maputo

Esculls el peix que vols, el pagues al preu que pots i sopes com un rei.

... cap a Moçambic!

A Maputo, la capital. L'aeroport ja és de país del tercer món. Només entrar ja em fa la sensació de ser veritablement a Àfrica. El clima és tropical i la gent sembla viure-hi relaxadament. A mi em toca vigilar pels mosquits i practicar portuguès.

De festa a Ciutat del Cap...

... i una bona idea!

Pingüins africans

He anat a donar una volta pels voltants de Ciutat del Cap i m'he trobat uns pingüins ben simpàtics... Si resisteixen al Zoo de Barcelona, com no ho han de fer a Sud-àfrica...

Descobrint als Goldfish

M'agrada recordar les ciutats també per la seva música. De 'Cape Town' potser serien els Goldfish... També tenen Myspace... Elegància i punch!

De Johannesburg a Ciutat del Cap

Ciutat del Cap és la Barcelona de Sud-àfrica. És una ciutat molt més tranquila que Johannesburg. Tot i això aquest matí m'he creuat amb un militar amb una metralleta enorme. Ningú no li parava massa atenció. També he vist una escola de visita per la ciutat i tots els nens portaven candau a la seva cartera. I a la nit m'han dit que em puc moure amb taxi.

Això és diversitat lingüística...

Només cal veure... És un país amb 11 llengües oficials que no s'assemblen massa..

Un dj de Soweto

A cada país m'he proposat de conviure amb un jove de la meva edat. A Johanesburg estic amb el Sambulo, que es guanya la vida com a dj de música africana. Amb ell he pogut entrar a l'inacessible Soweto, el barri més mític de la lluita dels negres pels seus drets. Hem xerrat molt, hem al·lucinat l'un de l'altre i hem compartit molta música. Crec que quedarà una entrevista molt xula.

Des de l'edifici més alt d'Àfrica

Acabo d'aterrar a Sud-àfrica. És la meva quarta vegada al continent i encara tot em resulta nou. Sóc a Johannesburg, una ciutat grandiosa, que m'aclapara. Per sort tinc una mà amiga, la del Fernando, que m'acull a casa seva. Una de les primeres coses que he fet ha estat pujar a la 50 planta de l'edifici més alt del continent. Es diu Top of Africa i es troba al centre comercial Carlton Centre. Us puc assegurar que feia dies que no es veia un blanc per aquesta zona. I aquest sóc jo. El centre de la ciutat és monocolor, negre. No hi ha ni turistes. Molts hotels han tancat. L'apartheid continua, oficiosament. Els conflictes racials van acompanyats encara de violència. És una stab city, una ciutat que talla com un ganivet. Ara es prepara per acollir la Copa del Món de Futbol del 2010.

Això comença...

Començo un viatge llarg, que ha de durar almenys un any. Espero haver-me acomiadat de tothom. Sinó ho faig ara! Això de dónar la volta el món em fa una mica de respecte. No sé si seré capaç d'acabar, si em rendiré pel camí, si se'm farà llarg, si he estalviat prou... L'únic que sé és que l'esforç haurà valgut la pena. Almenys per les abraçades i els bons desitjos que m'he endut a la maleta. El meu recorregut comença per Àfrica, després aniré a Àsia, Oceania, Sud-amèrica i Nord-amèrica. Marxo amb un round-the-world ticket. Prometo fer servir aquest blog per anar-me desfogant. Ajudeu-me quan ho necessiti!

Per començar aquí us deixo amb el recorregut que, més o menys tinc previst. Ja veurem!