Tot a 2 iuans

A la Xina hi ha botigues amb els mateixos productes que al 'Tot a 100', però a 2 iuans, 20 cèntims d'euro. Increïble! Aquesta és a Qingdao, una ciutat coneguda per produir una de les cerveses xineses més populars. Si aquesta nit us la trobeu ho podeu explicar! Bon 2009!

Hi ha paraules del xinès que s'entenen

L''ou' de Pequín

Els amants de l'òpera tenen el nou Gran Teatre Nacional de Pequín. De fora se li pot trobar la seva gràcia, tot i que sembla una nau espacial, però de dins, diria, que li falta encant.

Una ecologista xinesa

La llibertat d'expressió no és el que més abunda a la Xina. Per això és interessant escoltar la versió d'algú amb esperit crític. La Li Ang -el seu nom es pronuncia igual que el director de cinema- és ecologista en un país on hi ha, segons el Banc Mundial, 20 de les 30 ciutats més contaminades del món.

Un costum xinès molt estès

Falsificar-ho tot. Fa uns mesos fins i tot van tancar una botiga de Louis Vuitton en un hotel de 5 estrelles on tot era més fake que un bitllet de 6 euros. Ara, a la Xina també hi ha art original, contemporani i estimulant a llocs com el districte 798 de Pequín. Mereix una visita!

Un costum xinès estrany

No mirar si hi ha algú fent-se una fotografia...

Un costum xinès desagradable

Posar aquests pantalons als nens petits... M'ho vaig trobar a l'entrar a la Ciutat Prohibida!



(Bon Nadal!)

Pequín olímpic

Ja sóc a Pequín!

El país fa una mica de vertigen... són 1.300 milions d'habitants! Per sort, estaré amb un amic, el Daniel Tomàs. El seu blog, Gall de Ferro, és en català però tot i això li han censurat! Amb unes trampetes aconsegueix actualitzar-lo i que el pugui visitar la gent de la resta del món. A més, m'ha dit que fa un dies que tampoc no pot accedir a Lavoltadels25. I tampoc als webs que havien obert amb motiu dels Jocs Olímpics: BBC, Amnistia... Aquest govern xinès...

Un aeroport amb museu

Passo moltes hores esperant als aeroports. Al de Seül ho saben i fins i tot hi tenen un museu gratuït!



Sóc de camí a Xina...

Abraçades gratis a Seül

Això és ja un moviment mundial!

A Corea hi ha poc espai...

I per poder penjar més quadres els tenen en calaixeres..

Una estació nova... però buida

Corea del Nord i Corea del Sud estan dividides per una frontera estúpida. Els del nord són molt comunistes i els del sud molt capitalistes. Algun dia, quan els dos governs es posin d'acord, tornaran a viure units. Mentrestant moltes famílies s'han quedat incomunicades. Com a Berlín amb el mur. A la frontera de Corea del Sud hi ha preparada Dorasan Station, l'estació que unirà els dos països. Encara no s'ha pogut estrenar: està buida i no hi passa cap tren. És molt trist passejar-hi.

Una 'pop star' coreana

És jove, guapa, intel·ligent i té una veu preciosa. Lee So Eun va començar de molt petita sent una estrella del pop coreà. Estic passant aquests dies amb ella. Ahir vaig anar a un concert seu! Hem menjat kimchi i hem parlat de tot, fins i tot de literatura. M'ha recomanat vàries vegades que llegeixi 'Mitte des Lebens' de Luise Rinser.

El pop coreà i Lee So Eun

En els pocs dies que sóc aquí que no paro de sentir tot el dia la mateixa cançó. És el "Nobody but you" de les Wonder Girls, l'èxit del moment.

També m'ha fet gràcia escoltar per casualitat una versió del "Lemon tree" dels Fool's Garden...

Es clar que qui us vull presentar és a Lee So Eun, la pròxima entrevistada!

El lavabo amb les millors vistes

El millor lavabo que m'he trobat fins ara és el que hi ha a la Namsan Tower de Seül. Hi ha les millors vistes de l'skyline de la ciutat!

Per cert, els coreans visiten aquesta torre per les vistes però també per amor. Les parelles hi vénen a penjar un candau per tenir bona sort!

A una llibreria coreana...

Una de les primeres coses que he fet a l'arribar a Corea del Sud és entrar a una llibreria i demanar pel llibre de la Mina. M'ha fet molta gràcia veure'l als prestatges. El títol és curiós: "España, tú eres la libertad". A prop, m'he trobat un llibre dedicat a Ferran Adrià.

Cada país és un viatge

Cada país és un viatge nou. Em sembla que cada vegada començo de zero. Avui al metro de Seül m'han hagut d'ajudar a comprar el bitllet! Per sort, hi ha països on hi conec gent i tot és més fàcil. A Corea hi tinc la Mina Sohn, una periodista de la televisió nacional molt famosa. Vaig conèixer-la gràcies a un curset de cultura coreana de la universitat (gran professor el Jesús!). La Mina s'havia agafat un any sabàtic per viatjar per la península. D'aquella experiència en va publicar un llibre que està sent un èxit de vendes a Corea del Sud!

De Japó a Corea amb Kotringo

Marxo cap a Corea del Sud, amb el ferry que uneix Osaka i Pusan. Escolto a Kotringo, una japonesa resident a Nova York descoberta per Ryuichi Sakamoto. M'he comprat el nou disc, Sweet Nest. Que dolç!

Toros japonesos?

Em quedo amb moltes coses per comentar de Japó. No puc passar sense explicar-vos que he vist una espècie de toros japonesos (si!). A Nara és típic trobar-se amb cérvols que passegen entremig dels visitants. Cada any els tallen les banyes en una cerimònia molt concorreguda. Hi ha una espècie de 'toreros' que els atreuen amb el color vermell, corredisses, el públic no para de fer fotografies... La diferència és que aquí es mira de no fer-los mal. Fins i tot els posen un tatami mentre els serren les banyes... Divertidíssim...

Un monjo budista japonès

Després de molt de suport de l'amiga Marta Banal i de gestions diverses he aconseguit el nou entrevistat... un monjo budista japonès! Es diu Shoichi, també té 25 anys i m'ha confessat que li agrada el hip-hop.

M'he desplaçat a la muntanya on viu, Koyasan, que em sembla que és un dels llocs més màgics del país. Dormiré unes quantes nits al seu temple!

La Torre Eiffel de Tòquio

És més alta (333m), el doble de lleugera (4.000 tonelades), més nova (1958) i, jo diria, que amb una vista més impressionant... La Tokyo Tower!

Estic molt content perquè ja he aconseguit entrevistat! A veure si demà us el puc ensenyar...

Crisi mundial!

I a la borsa de Tòquio, d'on surt l'índex Nikkei, els números negatius són de color verd...

Música catalana a la ràdio de Tòquio

Vaig conèixer el Takuya fa uns quants mesos en un congrés de música de Rotterdam. Quan vaig saber que visitaria Tòquio el vaig escriure i de seguida em va convidar al seu programa de ràdio. Em va demanar música emergent catalana. I avui hi he anat amb els meus MP3!

El programa ha durat una hora. Jo parlava en anglès i ell em traduïa. M'ha costat molt fer la selecció. He escollit entre el que portava i he tingut un ajudeta del company periodista Roger Palà:

1 – Plouen Catximbes – La Blanca
2 – Mazoni – Cap al mar
3 – Manos de Topo – El cartero
4 – Ai, ai, ai – Maquinolandera
5 – La Carrau – Golf
6 – Miquel Gil – La Gola Ampla
7 – Facto de la Fe y las Flores Azules – La fuerza
8 – El Guincho – Antillas
9 – Zulu 9.30 – Tu te vas
10 (bonus track) – Kepa Junkera i Lluís Llach – Maitia nun zira

El programa s'ha emès per Unique! radio però només es pot escoltar des del Japó.

Per cert, el Takuya punxa regularment al Grassroots (1-6-12, Koenji-Minami, Suginami-ku, Higashi Koenji).

Quan hem acabat hem anat els dos a Shibuya, a comprar discos. És una debilitat compartida. M'ha encantat El Sur Records, una botiga de world music molt completa on el seu responable (Takashi Harada) sap de què parla.

A Tòquio també hi ha Mercat del Peix

Als japonesos els encanta el peix i a Tòquio tenen un mercat descomunal. Em va recomanar d'anar-hi l'amic Sanjuan i realment val la pena matinar. A més, després pots esmorzar peix fresc en un dels restaurants. Allà m'hi he trobat uns turistes amb una samarreta feta expressament pel viatge que deia “Som espanyols i no sabem japonès. Si us plau, ajudan's”. Desaparcebuts us puc prometre que no passaven...

Per cert, m'han convidat a una ràdio japonesa a posar música! A veure com surt... Demà us ho explico...

Passejant per Tòquio sense rumb

El primer que faig sempre a l'aterrar en una ciutat és passejar sense rumb. Necessito aclimatar-me. Tòquio és un maldecap de botigues plenes a vessar, llums de neó, gent jugant a videojocs i màquines recreatives (pachinko), rascacels, rastres del passat... Suposo que d'aquí uns dies ho aniré endreçant...

El metro també és un món a part. Eficient, net, ple de fashions, turistes, treballadors adormits... Hi he trobat de tot, fins i tot una peixera.