Marxo de l'Índia, el país que més m'ha impactat fins ara. M'emporto la maleta carregada de coses que, per sort, no pesen. Com el record d'aquest nen, que de sobte he vist córrer cap a mi. Només es volia apropar... i regalar-me un somriure.
22 gener 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Sense cap dubte és un país impactant. Ves amb compte que també és un país que enganxa :)
Salut!
Quin moment! M'ha emocionat i tot! Imagina't com el deus haver viscut tu...
ui, ja pires de l'Índia?!?!? com passa el temps!!! apa, a seguir disfrutant :)
Ei bonic!
El que més desitjo ara mateix és tornar de nou a la Índia. Ho necessito per respondre molts dubtes. Gràcies a les teves fotos he tingut un moment deliciós de melangia. Sort guapo.
Alba Felip
No sabia que feies aquest blog. Tot un descobriment! T'acabo de votar als premis Lonely Planet.
Et desitjo molta sort en la teva volta al món i en tots els projectes que vinguin després!
Marga (UAL/Llibre d'estil)
Publica un comentari