1. Adonar-se que a la ciutat hi ha el doble que gratacels que a Nova York
2. Descobrir com a la seva gent els encanta sortir al carrer... amb pijama
3. Assistir al mercat setmanal on pares i mares es troben per buscar parella pels seus fills
Gràcies Susanna per fer-me de cicerone!
5 comentaris:
Sabem tan poques coses d'Àsia...
No fotis, que fort !!! Que fort això del pijama i això del mercat per buscar parella als fills !!!
Una abraçada de bon any Marc !!!
Clàudia
Mercat per buscar parella???
Ho trobo increïble...!!
Sortir amb pijama, curiosíssim. I el tema gratacels... ja és una altra història. Sembla que una cosa no pugui lligar amb les altres.
Ja ho veus!
Vaig començar per l'inici del teu viatge (molt tard, per cert) i com que m'hi entretinc força i no tionc massa temps no acabo d'atrapar-te.
Ara ja he arribat al 2009!
A veure si em poso al dia...
Una abraçada!
Sorprenen, en aquest seu mon que els seus pares tingin ,que buscar-los ,la seve parella .Pensava que la China estava mes avançada
Publica un comentari