Anar de Tailàndia a Cambodja per carretera pot acabar sent més complicat del desitjable. El trajecte està ple de timadors que intenten tota mena de jocs bruts per aconseguir que vagis el seu hotel, que agafis el seu taxi i cobrar-te preus desorbitats. Els pitjors són els policies de la frontera, a Poipet, que et demanen el què volen per a fer-te el visat. Jo he aconseguit pagar el preu just -20 dòlars- després de moltes negociacions i d'esperar una bona estona. L'amic Dani Iriarte em va enviar un e-mail de dues pàgines amb els trucs necessaris. Després de tot un dia d'aventures he arribat a destí. Ara, la primera impressió que dóna Cambodja arribant per aquí és lamentable.
3 comentaris:
Ei Marc, com va??
Escolta, tranqui amb això de les fronteres... jo vaig tenir unes aventures a la frontera més del nord entre Vietnam i Laos que no tenen desperdici! i per no parlar-te del retorn a Vietman des de Laos per una frontera central. Però sovint aquestes anècdotes són les que més acabes recordant del viatge. Molts petons, t'enyoro i t'envejo moooooolt. Quan ens veiem ja compararem les aventures frontereres... potser ho fem en algun racó tan insòlit com les illes d'ARAN...
Jo no entenc com encara hi ha governs que permeten aquestes coses. Desprestigien el pais.. :(((
Ai senyor, Marc, que encara ens faràs patir...
I pensar que el més perillós que trobo jo són els ciclistes a l'Eixample!
Endavant!
Una abraçada,
Xavier KC9
Publica un comentari