Era al poblet de Coron i buscava algun lloc on poder rentar la roba. Així he conegut la Josie Pavoreal, que té una bugaderia més humil impossible, en una cabanyeta feta de fusta. De seguida m'ha ofert una cadira i ens hem agafat a xerrar. De seguida hi ha hagut feeling. Li he promès fotografiar-la i enviar-li una còpia per correu. Al dir-li s'ha emocionat molt. S'ha posat les dues mans a la cara i ha estat una bona estona rient i donant-me les gràcies.
Al final, hem acabat intercanviant les adreces amb la promesa d'escriure'ns (per sempre més).
5 comentaris:
A la foto l'has enganxat realment emocionada! Se veu molt bona dona!
Aquests són els moments que s'acaben recordant d'un viatge...
al lonely planet arrasses, enhorabona, i molta sort!!
Biel H.
bones!
q tal tot? espero q tot et vagi mb,
aqueta setmana m vaig dur una
sorpresa quan vaig sentir el què
estàs fent i l'èxit que tens.
Continua així, només passo per saludarte.
reguant de súria
Estàs creixent interiorment Marc... la de coses i la de gent que estàs coneixent pel camí... m'alegra de que fins ara tot sigui tant possitiu.
Un petó.
Publica un comentari