Fent amics

Una de les millors coses de viatjar són les noves coneixences. Gràcies a aquest blog he conegut unes quantes persones que algun dia saludaré en persona per primera vegada però que ja sabré qui són. D'altra banda, es clar, hi ha la gent que em vaig trobant pel camí:

1) Em va impressionar passar la tarda amb el Joan Obradors, un manresà que fa anys que viu a Austràlia. Ara hi té una família preciosa, amb néts hi tot. A casa, tots parlen anglès i semblen 100% australians... sinó fos, entre altres, per l'escut del Barça que té enganxat al cotxe i pels torrons que guarden a l'armari de la cuina. Va ser un plaer saber com es viu tant de temps lluny del país que estimes. Vam repassar, sencer, l'àlbum de fotos de la vegada que va recórrer Austràlia amb moto.

2) A Nova Zelanda, he conegut a un noi amb totes les dents d'or. L'Anthony Ghosh és un dj anglès que va sortir a tots els diaris del Regne Unit perquè va dir que, per culpa de la crisi, es vendria la dentadura al millor postor per Ebay. Era una broma però molts mitjans de comunicació anglesos se'n van fer ressò.

3) Enmig de Bangkok em vaig trobar, de casualitat, a un japonès que havia conegut en un alberg de Corea del Sud. Abans que tingués temps de veure'm el vaig agafar fort i li vaig dir: “Saps qui sóc? Saps qui sóc?”. El pobre es va espantar perquè viatja sol i no pensava que ningú el conegués. Al cap d'uns segons va recordar-me. Es va treure la ronyonera que portava amagada amb el passaport i els documents més importants. Era allà on guardava la targeta de visita que li havia donat mesos abans.

4) A Índia vaig conèixer a una família alemanya amb dues criatures de 1 i 3 anys. Feia tant de temps que viatjaven que la més petita l'havien tingut pel camí, en un hospital indi. La meva aventura, al seu costat, semblava una anècdota.

5) Aquests dies comparteixo habitació amb un canadenc que viatja a Amèrica del Sud amb la saludable intenció de conèixer noies. Abans de marxar es va apuntar al web d'amistats Tagged i va començar a enviar correus electrònics a noies dels països per on passaria. M'explica que així ja ha aconseguit una vintena de cites. M'ha semblat una gran manera de conèixer món. I molt atrevida, tenint en compte que gairebé no parla castellà.

Extra) El meu pare m'ha escanejat i enviat la carta que ha arribat a casa de la meva amiga Josie. La recordeu? M'ha escrit unes quantes línies precioses. Hi he reconegut la mateixa emoció i honestedat de quan la vaig conèixer. L'hauré de respondre.