Cada dijous a 2/4 de 4 de la tarda i des del 1977 que les Madres de Plaza de Mayo es manifesten al mateix lloc per denunciar la desaparició del seus fills durant la dictadura militar. La marxa sempre acaba amb un discurs. Queda clar que la seva lluita segueix amb més força que mai. Tenen una ràdio, una universitat i una ONG carregada de projectes. Han arribat a comptar amb l'ajuda dels mateixos U2. Segueixen portant el mocador blanc amb què se les coneix, ara ja des de mig món.
5 comentaris:
Brutal! Lògicament conec el 'fenòmen', però no m'havia parat a pensar que porten tants anys, setmana rere setmana, puntuals com un rellotge suís a la seva cita reivindicadora.
El que no entenc és... ¿se suposa que hi són només pels familiars desapareguts, o en la mani setmanal reivindiquen qüestions diverses?
Hola Marc, soy Cecilia de La Plata. Vengo leyendo el blog y supongo q no te ofenderás si le contesto a Ferran esta pregunta.
Lo siento pero mi catalán no es lo suficientemente bueno para explicarme todo lo que quiero.
Las Madres, como el resto de los organismos de derechos humanos en Argentina, en un principio, salieron a reclamar la aparición con vida de los desaparecidos. Esta exigencia, con el correr de los años, se transformo en un pedido de justicia: cárcel para los genocidas y sus cómplices, restitución de los niños apropiados, y muchísimas cuestiones más sobre las que no me voy a extender en este espacio. Aunque soy argentina y como tal me agradan la filosofía y las tertulias.
Gracias por tratar de entendernos.
Cecilia, te agradezco muchísimo la explicación!
Ceci, gràcies per l'explicació! Que bé! Molts records! Ferran, pots preguntar més! ;)
No m'animis, que si m'hi poso no paro!
Publica un comentari