La paranoia de la seguretat

Fa dies que no estic massa tranquil. Des de l'assalt de Xile que m'envaeix constantment una sensació d'inseguretat. Estic tota a l'estona en guàrdia, a punt per si m'ha de passar alguna cosa. Aquí alguns motius de la meva paranoia:

1. A l'aeroport de Lima t'aconsellen que agafis un taxi 'segur'. Això vol dir pagar de 45 a 150 soles, en comptes dels 15-25 que hauria de valer el trajecte. Perquè un taxi 'segur'? Passejant per la ciutat s'intueix. Hi ha molta inseguretat. En algunes zones no és convenient ni passar-hi i, el centre, el més turístic, està completament poblat de policies armats.

2. La millor manera de desplaçar-se per Perú és amb autobús. Els que recomanen als turistes són els que més normes de seguretat tenen. Abans de pujar comproven el teu document d'identitat un parell de vegades, et demanen l'empremta dactilar i et passen el detector de metalls. A mi, aquestes prevencions m'intranquil·litzen encara més.

3. Recordo una nit tornant a peu al meu hostal de Buenos Aires. Intentava passar pels carrers que feien més bona pinta. En una d'aquestes nits, un home em va agafar pel braç i em va dir ben seriós: "Per aquí no passis. Hi ha silenci". I em va fer donar la volta per uns carrers encara més il·luminats i més amples.

4. La sensació de seguretat és tant relativa... A Filipines em vaig sentir molt segur. Però quan hi penso bé recordo el dia que vaig passar consolant a un japonès. A l'aterrar a l'aeroport havia conegut un coreà molt simpàtic amb qui havien decidit de compartir habitació per a estalviar diners. Quan es va despistar, el noi que deia ser coreà li havia robat tot el que tenia.

5. Quan aquest matí pensava que tot això són paranoies meves m'he fet amic d'una parella d'americans. M'explicaven que van agafar un taxi de l'aeroport de Lima i van anar al barri de Miraflores. Igual que jo. La diferència és que al baixar es van trobar que els apuntaven amb una pistola. Els van robar tot el que portaven. Al cap d'uns dies, a Aguas Calientes, a prop del Machu Picchu, els van tornar a robar. Va ser a la nit, mentre dormien, sense que se n'adonessin. Es van quedar amb el pijama. Tot això, amb només un mes de viatge. Em deien, impotents, que en cap dels dos casos ho haguessin pogut evitar. Hem parlat asseguts en un bar i, durant tota l'estona, no s'han tret ni la cartera de l'esquena.