Aquest matí, passejant pel centre de Nova York, he volgut comprar una peça de fruita. L'única que he trobat era en una botiga de menjar per a emportar. Estava en unes neveres grandioses, pelada, en un paquet de plàstic, etiquetada. Me l'han posada dins d'un sobre de cartró amb una forquilla de plàstic i tovallons. Com que valia uns quants dòlars he pagat amb tarjeta de crèdit. La noia s'ho ha apuntat en un ordinador que semblava una tele. Mentre esperava per a firmar, i que em donessin dos rebuts, he vist que si m'hagués connectat al Twitter hagués tingut un descompte.
Tot, per una mica de fruita.
No és boig aquest món?
Tot, per una mica de fruita.
No és boig aquest món?
4 comentaris:
Sembla que als Estats Units sempre són una mica excessius, no? Però tot això dels mil embolcalls, desgraciadament, també passa per aquí...
És boig, definitivament.
i quin és el teu twitter? no l'he trobat...
Ei miLloringlix! Ara no recordo com es deia la botiga... Mecasum... Però aquí tothom té Twitter! Fins i tot he trobat un camió de 'gelats gais' amb Twitter. ;) Sisi... 2.000 followers... Està amb inglish! ;)
Publica un comentari