Fa uns dies que vaig aterrar i encara no us havia dit res. He estat una mica col·lapsat. Des que vaig arribar a casa i la meva mare em va fer aquesta corona d'arròs que ha estat una bogeria.
Trucades, retrobaments, abraçades, propostes, converses. Fins i tot vaig quedar amb un periodista portuguès que estava de visita a Barcelona i que va seguir aquest blog des del primer dia.
Són un gust els vostres correus electrònics i, sobretot, les idees de com hauria de ser el llibre. Serveixen per avançar! Encara n'espero més!
Amb tot, a mi m'està costant més del compte de tocar de peus a terra i hi ha gent que m'estimo que encara no he pogut ni veure.
Però tot està en moviment i, a més, aquest blog és finalista als Premis Blocs i als '20 minutos' en la categoria 'Versión Original'. Gràcies de nou!!! A veure què passarà!
8 comentaris:
Endavant Marc, amb aquest viatge i amb totes les aventures que t'esperen, que de ben segur seràn moltes i totes agradables!!!
Fair play
;)
Marc, felicitats per ser finalista dels Premis Bloc Catalunya 2009!!!
És un plaer arribar a finalista al costat d'un viatger intrèpid, amb un bloc sensacional!
Explica'ns-ho: la teva mare... ¿t'ha trobat més prim? :-) (seria un comentari gairebé inevitable d'una mare al seu fill que s'ha passat un any donant tombs pel món, oi? ;)
A poc a poc i bona lletra, que resituar-se no ha de ser precisament senzill.
Una abraçada, i molta sort amb els Blocs Catalunya!
Ferran, jo també vaig llegint el blog per saber què va fent el Marc. Responent a la pegunta, crec que ha tornat més o menys igual. Potser amb algun quilo de menys. No l'hem pesat abans i després però em sembla que amb els pantalons es notarà. Potser està una mica més madur. Ha tornat bé de salut, que és l'important.
Per cert, si hagués sabut que volia penjar aquesta foto de la corona d'arròs al blog hi hagués posat unes olivetes, el tomàquet més uniforme... Ho hagués fet més fi... Un abraçada Ferran i a tots!
Ostres, quina sorpresa el seu comentari, mare d'en Marc! :-)
Cada cop que torno de Berlin a Barcelona (hi vaig molt sovint, a Alemanya), ma mare em veu més prim, hehe... No vull ni pensar com em veuria si m'hi passés un any sense baixar a casa!
PS: la corona d'arròs fa prou goig :)
No hi ha res com faltar un temps i tornar perquè notis l'amor, oi?
Un salut,
Deprisa
Bona nit,Marc!!! ja veig que has actualitzat una miqueta el blog!!! Fa uns dies no ho estava, eh!! Enhorabona per quedar finalista!!! Molta sort!! I pel que fa al llibre...agafa un ritme que et permeti treballar en la seva publicació, però també en les altres possibilitats que aquesta gran aventura t'ofereix!!! Ja en vàrem parlar! Endavant amb la feina i a veure si podem tenir el llibre a les mans ben aviat!!! Sense presses, però!!! Per cert! Felicita la teva mare per aquesta corona d'arròs que fa una pinta.....segur que estava boníssima!
Felicidades por tu premio!
Publica un comentari