Curiosa Tailàndia

1. La prohibició d'entrar venedors amb balances al metro



2. Les cantonades amb cecs cantant balades sense pausa



3. Trobar-se un elefant pel carrer (segurament drogat i maltractat)



4. Veure Pepsi de color verd. Tota una novetat...

5. El cordill lligat al cap en direcció al cel en una cerimònia budista

Un bon consell

Una boxejadora tailandesa

La boxa tailandesa (Muay Thai) s'ha convertit en un dels símbols del país. És dura, sanguinària i espectacular. A la vegada, té un ritual preciós i s'acompanya sempre de música. És un esport bàsicament d'homes però hi ha també dones que miren de fer-s'hi un lloc. Com la Chutaporn. Estic passant uns dies amb ella. L'he vist entrenar -m'ha ensenyat fins i tot a donar algunes patades- i l'he anat a veure a competir. La seva contrincant ha acabat el combat a l'infermeria, amb el braç embenat.

Els temps estan canviant

Buda famèlic

Pobre, fa cosa veure'l així...

Um... gelatina d'herba...

Al sud-est asiàtic els encanta una mena de Coca-cola feta amb gelatina d'herba... És llefiscoseta i bona! Deu ser el sucre...

Home daurat amb un llibre

Supersticions estranyes

Alliberar un ocell davant la figura de Buda... I pagar a l'home que els posa a la gàbia...

A Tailàndia adoren al seu rei

És la primera fotografia que he fet de Tailàndia i no és casualitat. La imatge del rei és a cada cantonada de Bangkok. La gent se'l troba cada dia caminant, a les notícies, als bitllets, al calendari de casa... Porta 62 anys de regnat, és el cap d'estat del món amb més temps al poder. Ara, millor no fer-ne cap broma. La llei lèse-majesté que el protegeix és una de les més dures del món. L'altre dia, The Economist li dedicava un article una mica crític... i la revista no es va posar en circulació. I el més bo: llepar un segell on hi aparegui el rei està considerat de molt mala educació.

Adéu a l'Índia amb un somriure

Marxo de l'Índia, el país que més m'ha impactat fins ara. M'emporto la maleta carregada de coses que, per sort, no pesen. Com el record d'aquest nen, que de sobte he vist córrer cap a mi. Només es volia apropar... i regalar-me un somriure.

Invader a Benarés

L'artista francès Invader (web oficial) a deixat petjada a parets de mig món, de Brookyln a Barcelona passant... per Benarés!

Un gai a l'Índia

Les pel·lícules de Bollywood estan plenes d'històries d'amor esplendoroses. En canvi, aquest és un país on els matrimonis estan arreglats, la pressió social terrible i a on cal casar-se a l'edat i amb la casta que pertoca. M'ha agradat parlar amb el Banti, algú que viu obertament com a gai en un país on l'honor i la doble vida estan a l'ordre del dia. Ell també és un dels 25!

La Jama Masjid de Delhi

Una mesquita imponent amb bones vistes de la ciutat...

A Delhi en bona companyia

Arribo a la capital, Delhi, on tinc la sort de ser amic de l'Enric Donate. És professor de castellà a la universitat de la comunitat musulmana i m'ha convidat a parlar amb els seus alumnes. Ha estat una experiència enorme. A l'acabar hem immortalitzat el moment.

En camell pel desert del Thar

...i a mig camí apareix un venedor de cerveses! Viatjar ja no és una aventura.

Petit moment de dubte

La (bona) vida les vaques índies...

Això és el que passa a Índia

La rentadora més gran del món

Cada dia centenars d'indis vénen al Mahalaxmi Dhobi Ghat de Bombai per rentar la seva roba. Segurament és la rentadora més gran del món. El Flickr està ple de fotos xulíssimes.

D'extra a Bollywood!

Ens han maquillat, ens han vestit, ens han donat de dinar, hem esperat llargues estones jugant a cartes... Hem passat tot el dia per una escena, però ha valgut la pena! Ha estat un fart de riure, hem pogut veure el cinema indi des de dins i hem compartit càmera amb Kareena Kapoor, una superstar total de Bollywood! I a tots els extres ens han pagat! La pel·lícula es dirà Kambakkht Ishq... i també hi participa Sylvester Stallone! D'aquí uns mesos als millors cines (indis)!

Tarda de pel·lícula

Aquesta tarda he anat a veure una pel·lícula a l'Eros. Abans de començar ens han posat l'himne i tothom s'ha posat de peus. Jo he fet aquesta fotografia d'estranquis. Però això no ha estat el més emocionant. Demà me'n vaig a fer d'extra en una pel·lícula de Bollywood!

Passejant per Marine Drive

Les parelletes de Bombai passejen pel bulevard i van a veure com es pon el sol...

Vol a Bombai

Les primeres hores ja han estat impactants. Això és Gateway of India...

Macau: Las Vegas d'Àsia

He passat una tarda a Macau, a prop de Hong Kong. N'hi diuen Las Vegas d'Àsia i és un lloc estrany. Està ple de casinos, la retolació dels carrers és en portuguès i xinès, i he passat una estona veient uns nois ballant breakdance amb la música del mòbil. It's small world!

Botigues i més botigues...

Me'n vaig de Hong Kong amb la sensació d'haver vist botigues i poca cosa més. No he comprat res tot i que algunes oferien grans descomptes... fins i tot del 100% segons sembla!

Un medallista d'or de Hong Kong

Es diu So Wa-wai i és un sprinter paralímpic amb paràlisi cerebral. Segurament és el millor atleta que mai ha tingut Hong Kong. Ha estat medalla d'or, rècord mundial, i s'ha convertit en un heroi per a la ciutat. Avui hem xerrat una bona estona a la pista d'atletisme on entrena.

Música digital en botiga analògica

Un bon lloc per a comprar música de Hong Kong és l'HMV. Ara hi han posat uns ordinadors perquè tu et puguis crear el teu cedé personalitzat amb les cançons que vols i, es clar, legal.

La ciutat de Chet Lam

El cantopop de Hong Kong pot arribar a ser terrible. Per sort, també té la seva cara amable (i indie): el cantautor Chet Lam

Hong Kong = gratacels

Gràcies des de Hong Kong!

I ara, Hong Kong, que és com un Londres enmig d'Àsia. Mentre em situo i tenint en compte que acaba de començar el 2009 m'agradaria donar les gràcies a tots els que esteu compartint el viatge. Gràcies als que us connecteu a aquest web, als que escriviu mails, als més de 50 subscriptors per RSS, a la gent del grup del Facebook i als blogs i mitjans de comunicació que, irresponsablement, us n'heu fet ressò. És una alegria! De moment, l'única preocupació és per si el meu passaport tindrà suficients pàgines! Així que, seguim!

Els 3 moments més xocants de Xangai

1. Adonar-se que a la ciutat hi ha el doble que gratacels que a Nova York

2. Descobrir com a la seva gent els encanta sortir al carrer... amb pijama



3. Assistir al mercat setmanal on pares i mares es troben per buscar parella pels seus fills



Gràcies Susanna per fer-me de cicerone!