A rentar els plats!

Quatre tècniques curioses per a aconseguir que la cuina dels albergs quedi neta:

Habitual - "A la teva mare potser li agradaria estar aquí. Però no ha vingut. Així que neteja, asseca i posa els plats al seu lloc. Gràcies. La direcció".

Rebuscada - Definir 'netejar', 'assecar' i 'posar' per si algú no ho entén...

Efectiva - "Somriu, t'estem filmant!" (i és veritat!)

Últim recurs - "Al dia del judici final et demanaran. Vas rentar els teus plats quan vas ser al Deco's? Si us plau, ajudan's a salvar la teva ànima i deixa-ho net!"

Marae, Haka, Hongi, Moko...

Amb la Te Rāhui, l'entrevistada número quinze, hem caminat a tocar de la seva muntanya màgica i m'ha explicat perquè la natura és tan important per als maoris. He tingut el privilegi d'entrar a la marae de la seva tribu, l'espai més sagrat. M'ha explicat que és la haka, hem debatut sobre la mort, he après quan és pertinent un hongi, perquè li agradaria tatuar-se el mentó amb un moko... He conegut la seva mare i, fins i tot, al seu nòvio. La discussió de parella del moment és si ell s'hauria de tatuar les cames com un bon maori. M'ha demanat l'opinió i no he sabut que dir. La cosa quedaria així...

(és la foto d'una foto)

Una maori de Nova Zelanda

Els maoris són ara una minoria dins de Nova Zelanda que mira de defensar el seu espai. Ho fan mirant el futur com, per exemple, aconseguint tenir el Google en maori. Malgrat els esforços, la seva llengua passa per moments delicats. Només hi ha 50.000 persones que la parlin bé. La Te Rāhui, amb qui passo aquests dies, és d'una d'elles. Jo, al seu lloc, patiria. Ella, en canvi, veu el futur amb optimisme. Diu que la seva generació té ben clar qui són i d'on venen.

(en pūkana, ensenyant el blanc dels ulls en senyal d'amenaça)

Resistència maori

Els maoris són els indígenes de Nova Zelanda. Un dia van ser els amos d'aquestes illes però, amb l'arribada dels europeus, al segle 18, van estar a punt de desaparèixer. Avui tinc una cita amb una noia maori de la meva edat. A veure si pot ser l'entrevistada número 15....

(per cert, gràcies per inundar-ho tot de paraules boniques! Trigaré dies a digerir-ho/respondre!)

And the Oscar goes to... Lavoltadels25!

Ha estat una matinada agitada! La transmissió dels premis Lonely Planet, a través de Twitter, ha estat molt excitant. El Twitter de l'Èlia (guapa!), la nostra representant, tampoc no ha parat. I finalment aquest web -en català!- ha estat premiat per la Lonely Planet com a 'Best non-English Language Blog' de l'any! Quina bogeria! Gràcies als jutges i, sobretot, als centenars de persones que heu ajudat a fer-ho possible votant i difonent-ho. Quan ens hi posem podem ser molts! Una abraçada a la resta de premiats i nominats! I benvinguts els nous lectors per RSS i al grup de Facebook! Endavant! :-))

La volta dels endolls

Nova Zelanda, Austràlia, Papua Guinea i Argentina comparteixen... endolls!

El país dels kiwis

Als habitants de Nova Zelanda se'ls anomena kiwis, per l'ocell. Es clar que també els encanta la fruita que porta aquest nom. Avui, un company viatger es preparava una amanida amb aquesta varietat tan menuda, del tamany d'una oliva.

Ah, avui se sabran els guanyadors dels premis Lonely Planet! La cerimònia tindrà lloc a aquesta matinada a San Francisco (el local és premonitori?). M'alegra anunciar-vos que, en nom d'aquest web, hi assistirà una companya periodista i bloguera, Èlia Varela Serra (gràcies!). Si algú no pot dormir ho podrà seguir a través del seu Twitter i de la transmissió que es farà per internet. Creuem els dits!

Cap a Nova Zelanda!

El país de The Brunettes...

... i de la banda-robot The Trons (Myspace - clip), Luke Buda o la Wellington International Ukulele Orchestra. N'hi ha per omplir l'iPod!

L'últim dia a Sidney

Per a l'últim dia del viatge a Austràlia he deixat la visita a l'Òpera House. L'edifici impressiona. La seva història també. Fa quatre mesos que va morir l'arquitecte, el danès Jørn Utzon. El seu disseny va ser tant polèmic que l'home va abandonar el projecte a la meitat. Utzon va viure els seus últims anys a Mallorca i mai va tornar a Austràlia... per a veure l'edifici acabat.

La millor fotografia del món?

Fa uns dies vaig visitar el Museu d'Història Natural de Sidney, on hi havia els guanyadors del concurs 'Wildlife Photographer of the Year'. Buf... uns treballs impressionants. Allà hi vaig veure la que, a partir d'ara, diré que és la fotografia del món que més m'agrada. És de l'anglès David Maitland.

Al centre d'Austràlia

Calor i carreteres infinites creuen el desert vermell australià. I al final, la màgica i camaleònica Ayers Rock... Les fotografies no li solen fer justícia. És molt més preciosa! Els australians creuen que és la roca més gran del món tot i que hi ha qui ho posa en dubte i diu que és Montserrat.

Paret trista / paret feliç

Gràcies a tots 910!

Moltes gràcies a tots 910 pels vots als premis Lonely Planet! Està clar que no tinc tantes tietes! :) Aquest web ha estat el més votat en la categoria 'Best non-english Travel Blog'. Ha acaparat el 55% dels vots! Ara cal ser prudents i esperar l'opinió del jurat. Els guanyadors es donaran a conèixer el 26 de març a San Francisco (Estats Units). Si algun lector/a del blog viu per la zona, si us plau, escriviu-me i us regalo les 2 invitacions de la cerimònia d'entrega que em pertoquen! Aquest blog ha registrat visites provinents de la meitat dels estats nord-americans! I Califòrnia és, curiosament, un dels principals!

La moda de l'art aborigen

L'art aborigen ha passat molts anys desterrat. Ara sembla estar de moda. A tots els museus australians que he visitat en tenen una petita selecció. Rectificar és de savis. Els aborígens tenen una manera d'expressar-se única. Als seus quadres hi ha pinzellades de màgia i saviesa ancestral. Hi ha secrets amagats entre els colors del desert. Són vistes d'ocell fetes abans del Google Maps. Hi ha milers de punts que ja s'ajuntaven abans que existís el píxel. Una de les coses que uneix a tots aquests artistes és que no volen veure els seus quadres emmarcats. Un nom? Emily Kam Kngwarray, va començar a pintar als anys 70 i, fins la seva mort, va signar 3.000 obres, una cada dia.

(de la National Gallery of Victoria de Melbourne)

Taiwanès amb cua de cangur congelada

Passejant per un supermercat m'he trobat que, al congelador, al costat dels gelats i de les bosses de gel, hi tenien cua de cangur. A 7,5 dòlars cada una, uns 4 euros. M'he quedat tant al·lucinat que he volgut fer-ne una foto. Anava amb un grup de taiwanesos molt simpàtics i, un d'ells, el Senna, s'ha prestat per a figurar per a la posteritat.

Un dia a Melbourne

'Odio Hamlet'

Curiós títol per a una obra de teatre...

Un metge (i emprenedor) australià

Deu ser l'home més enfeinat de Canberra. Com els altres entrevistats, té només 25 anys però, pel seu currículum, sembla molt més gran. Treballa com a doctor a l'hospital públic de la ciutat i, a la vegada, dirigeix una cadena de restaurants de menjar ràpid i un estudi de disseny gràfic que donen feina a 40 persones. Ha creat una fundació que obre escoles per nens desafavorits a tot el món i prepara un documental sobre malalts terminals. És un emprenedor nat. Diu que, per fer front a la crisi, el que cal és ser més llest. La família del Sam és d'Sri Lanka i encarnen un somni tant potent com l'americà: el somni australià.

Pianos al mig del carrer

Han escampat per Sidney uns pianos perquè la gent els pugui tocar, pintar, potinejar... Aquest és el que m'he trobat al barri de Glebe.

Museu d'art New South Wales de Sidney

Gratuït, modern (et pots baixar un MP3 del seu web amb la visita guiada), divertit (a la botiga venen mitjons desaparellats com els que porta el director) i, a més, interessant (Robert Owen, John Olsen, Cy Twombly i, l'última foto, Edouard Detaille)

En comptes de 'Hello'...

Als austalians els agrada més i ho fan servir a totes hores: