31 maig 2009

Una estrella de la radio colombiana

La segona ràdio musical de Bogotà es Radioacktiva. És tota una fita tenint en compte que només punxen rock i que, a Colòmbia, la música llatina és la que ocupa les pistes de ball. El programa matinal, El Gallo, té una popularitat increïble. Les seves maratons fetes des del carrer són tot un esdeveniment que congrega centenars de joves. La majoria de l'audiència és masculina, i els locutors són homes. La única periodista de l'emissora és la Juanita Kremer, l'entrevistada número dinou.

Un dia, al programa de ràdio, van fer la juguesca que si recollien un milió de firmes es despilotaria per a una popular revista. Costava de creure que fos possible. Sobretot tenint en compte que aquest és un país on no es veu topless a la platja. Però ho van aconseguir. Només al grup de Facebook de suport té gairebé 200.000 persones. I, es clar, les tan sol·licitades fotos ja fa mesos que corren per Internet... Amb ella hem parlat una mica de tot: de sexe, sexisme, terrorisme, periodisme, de Colòmbia i dels seus somnis. Entre altres coses m'ha confessat que, quan la revista va arribar als quioscos, la seva mare es va passar dos mesos sense sortir de casa.

30 maig 2009

29 maig 2009

Els carrers de Colòmbia

Si una cosa m'agrada de Colòmbia són els carrers. Sempre estan animats. Hi ha des d'apostes amb conills d'Índies al centre de Bogotà.... A veure quin és el primer que entra a dins d'un cau...



Els mercats de poble com el de Sílvia, amb els guambians pel mig...




La gent que ofereix el mòbil perquè la gent truqui. A vegades el porten lligat d'un cordill perquè cap client s'escapi...



Els venedors de loteria...



I els avis que, com a tot arreu, s'entretenen xerrant...

28 maig 2009

Els colors del cafè






(des de la zona cafetera de Colòmbia, que curiosament, ja no és on es produeix més cafè del país)

26 maig 2009

Llegir diaris o no llegir-los?

He entrat a Colòmbia per Ipiales. La frontera és una mica truculenta però m'he trobat uns altres guiris fent el mateix recorregut i ens ho hem passat prou bé. A la carretera ens han parat un grup de militars amb metralletes que ens han demanat la documentació, ens han revisat l'equipatge i ens han fet moltes preguntes. Només arribar a l'estació de bus de Pasto ens hem trobat amb corredisses: algú havia esmicolat un aparador de vidre per a robar. Després, passejant pel centre, hem vist un caixer esquitxat de sang fresca. A l'hostel on dormo m'han dit que cal anar en compte, i que si sortim al carrer anem cap a l'esquerra, cap a la dreta no. He respirat fons i, per a tranquil·litzar-me, he comprat els diaris. Encara ha estat pitjor. Potser he anat a comprar els més sensacionalistes, però m'han posat els pèls de punta...




Algunes portades són terribles... A Popayán hi vaig demà...


Amb tot, sembla que el president Uribe està aconseguint que l'opinió pública li reconegui una millora en la seguretat del país. El gran debat és si ha de continuar al mandat després de 8 anys...



Per sort, als diaris també parlen d'altres coses. Del Barça per exemple...

25 maig 2009

El risc de Colòmbia

Colòmbia em fa molt de respecte. D'una banda, crec que serà genial. Els colombians que conec em fan pensar que la gent d'aquest país és esplèndida. D'altra banda, tot i que Colòmbia és ara molt més segura que fa uns anys, encara hi ha molta violència. Hi ha ciutats, com Tumaco, al sud, on s'hi registren quatre assassinats cada dia. Llegir els diaris o consultar les recomanacions del govern australià, la veritat, no conviden massa.

Hi he donant moltes voltes, he consultat blogs, he preguntat a d'altres viatgers... i em sembla que em llenço a l'aventura. Creuaré Colòmbia per carretera, venint d'Equador. Té el seu risc, com tot, però crec que valdrà la pena. Espero que sigui veritat la campanya del govern per a atraure turistes quan diu: "Colòmbia, el risc és que t'hi vulguis quedar"

24 maig 2009

15 idees aleatòries d'Equador

1. A la frontera hi havia informació de la grip nova:




2. Fa temps pagaven amb sucres. Ara tot va amb dòlars!



3. També els agraden els noms estranys




4. Pichincha és el nom d'una província (i d'un banc)



5. Els gelats que són a tot arreu del món aquí es diuen Pingüino



6. Aquests cartells m'han posat els pèls de punta



7. La majoria de llibreries de Quito no tenen llibres de viatge. He hagut d'anar al centre comercial més gran per a trobar una guia de Colòmbia. Ha resultat ser caríssima.



8. Als restaurants serveixen crispetes per a esperar els plats



9. La pirateria també té aquí gran força. No sembla estar perseguida. He entrat en una botiga on el senyor anava planxant CDs i DVDs a la vista de tothom.



10. Tenen els plàtans més grans que he vist mai



11. Tenen un equip que es diu Barcelona amb el sobrenom de los toreros




12. Com tants altres països de Sud-amèrica els encanten els diminutius


13. La crisi també ha arribat. Hi ha qui mira d'escaquejar-se al locutori



14.També pateixen pels seus immigrants



15.
Són a l'equador del món!