La Cibeles de Mèxic DF

La vam trobar de casualitat i vam al·lucinar. És una rèplica idèntica. És a la plaça Madrid de Mèxic DF. Es veu que els espanyols de la ciutat s'hi reuneixen per les 'grans ocasions'.

Ah, i la mà és de la Iolanda, la valenciana amb la que passejàvem per la Colònia Roma... i volia sortir al blog... :)

Al Museu d'Antropologia de Mèxic

(m'ha agradat tot, fins i tot el vídeo de benvinguda)

Conversant amb els locals

El primer que faig a l'arribar és conversar amb la gent del país



(la foto està feta al Zócalo de Mèxic DF)

Les guies de viatge van bé...

...fins i tot per a saber el preu de les coses que no tenen preu...

Mèxic = Onda Vaselina!

Ai... Onda Vaselina... quins records!
Conserveu els cassets? Era el 1990...



Els nois es van fer grans i tot... El 1997...

Avió cap a Mèxic

A l'aeroport ens han mirat que no tinguem febre a través d'una càmera termogràfica. L'avió va mig buit per por a la grip nova. Per sort, em trobo amb una banda de rock cristià i un equip de karate que animen una mica el viatge. Acabem intercanviant els Facebooks amb la banda de rock cristià i m'ajuden a trobar un taxi una mica més barat al centre de DF, per 100 pesos (5,3 euros)

Tram final!

Em falta temps per a fer balanç. Dedico tota l'energia a avançar. Tot i així, ara que ja he recorregut 20 països, m'agradaria dir-vos que:

1. Estic cansat però content. Començo a notar els mesos de viatge. Sud-amèrica m'ha demanat els cinc sentits, sobretot Perú, Equador, Veneçuela i Colòmbia. He creuat aquesta part del continent pràcticament per carretera i, es clar, la meva columna vertebral ja comença a prendre la forma de seient d'autobús.

2. Això del blog és una passada. M'encanta saber de vosaltres via comentaris, correus electrònics... No tinc temps de respondre però si de llegir-ho. Han passat per aquest web 40.000 visites i s'han vist 100.000 pàgines. Més de 300 persones ho segueix per RSS i el grup de Facebook segueix creixent. Convideu a tots els amics que penseu que els pot interessar! Ah, i ja han arribat els Premis Blocs Catalunya 2009. Podeu votar cada 24 hores i amb tants correus electrònics com tingueu. Així que... feu el que pugueu!

3. Els diners. Hi ha qui em pregunta en quin extrem es troben els meus estalvis. No en el millor, certament. Viatjar és l'antònim d'estalviar. Però arribarem al final! L'única font d'ingressos d'aquest web són els anuncis de la part inferior dreta. Han aparegut 134.000 vegades però només han generat 15 euros de benefici. A més, Google només paga quan arribes als 70 euros... ;)

4. Torno a finals d'agost. Més o menys. Encara no sé que passarà, ni tan sols com aconseguiré publicar el llibre. Hi ha gent que em diu si podem quedar a Barcelona. No! El que escric aquí és veritat, a temps real! Fa temps que no trepitjo Les Rambles! Ni El Passeig de Manresa!

5. Això segueix! M'agradaria donar les gràcies a tots els companys periodistes que han donat a conèixer aquest blog. M'han fet moltes entrevistes! Us deixo, per acabar, amb aquest dibuix tant xulo que em va fer Gugurian per a il·lustrar l'article que vaig escriure a la revista Savia d'Amadeus. Gràcies! ... i ara Mèxic, Estats Units, Canadà...

5 consells per a Veneçuela

1. Portar diners en efectiu i canviar al mercat negre. Els bancs només et donen 3 bolívars forts per un euro. I al mercat negre, 7 o 8. Els veneçolans que poden tenen els estalvis en un compte corrent a Suïssa i tothom canvia al mercat negre. Excepte que jo, que no ho sabia i ho he pagat molt car. El meu pressupost ha quedat encara més ferit de mort.

2. Anar en compte alhora de parlar (malament) de Chávez. Segueix tenint molts seguidors.

3. Compartir l'alegria de viure dels veneçolans. És admirable!

4. I encara més, admirar la paciència que arriben a tenir...

5. Quan tot vagi malament, fer uns glops de miche callejonero. El venen d'estranquis, en ampolles d'aigua però té una graduació altíssima. Diuen que allarga la vida.

Un cowboy veneçolà

El coleo és popular entre els veneçolans. Quatre vaquers persegueixen un toro, el tiben per la cua i el fan caure amb les quatre potes enlaire. Com us podeu imaginar, això posa de punta als defensors dels animals. En canvi, molts veneçolans diuen que aquest és el seu esport nacional.

El José es un coleador professional. Va començar als 11 anys i, des de llavors no ha baixat del cavall. És el vintè entrevistat i he passat uns dies amb ell. He pogut veure'l competir. Hem parlat de tot, fins i tot de política. La seva és una història amb suor, emoció, joropo, i molt d'alcohol.

Bon dia, el seu diari!

El gat i la finestra

Una mica d'higiene, si us plau...

Llatins fora de l'armari

1. Comencem fort: La Princesa de Colombia



2. Nits de borratxera, vallenatos colombians i confusió



3. El mexicà Juan Gabriel i el seu "Noa Noa"

4. Una balada de la popular Ana Gabriel: "Amigos simplemente"

5. I no podia faltar... Chavela Vargas

I també: "El gran varón" del porto-riqueny Willie Colón i la versió animada per ordinador, els peruans Los Patos de Tarapoto amb "Yo soy así", el veneçolà Franco de Vita amb "Rosa o Clavel" i l'argentina Sandra Mihanovich amb "Puerto Pollensa"

Enamorats de Simón Bolívar

Aquest senyor del cavall és Simón Bolívar i, a Veneçuela, semblen estar-ne enamorats. La moneda del país és el bolívar i la plaça més important de cada poble porta el seu cognom. També carrers, hospitals, la muntanya més alta, l'aeroport, l'agència de notícies i fins i tot un satèl·lit. Per a tot arreu hi ha bustos i quadres seus. De fet, estic a la República Bolivariana de Veneçuela i, es clar, també existeix Bolívia.

A cada cantonada de Veneçuela apareix alguna senyal bolivariana.

De broma o no, quan dues persones s'abracen ja diuen: "Una abraçada bolivariana".

Fins i tot al Museu d'Art Contemporani de Caracas hi ha una secció dedicada a Bolívar. També té, es clar, museus dedicats a la seva persona. M'ha xocat descobrir fins a quin punt se'l mitifica. He vist uns escolars prenent nota d'això:

Qui serà?

Gairebé 900 gustos de gelats

All, camarons, salmó, perrito caliente, cervesa... Tot és possible. La gelateria Coromoto de Mérida és de rècord. Tenen una llista amb els més de 900 gustos que han ofert alguna vegada...

Tabac+cendres+sals = a mastegar chimó!

Als Andes veneçolans, i ara també a les ciutats, es mastega chimó...



(i després s'escup deixant uns bassals negres de categoria)

El telefèric més alt del món... tancat

El telefèric més alt del món és als Andes, a Mérida. Està tancat, suposadament per reparacions, des de fa més d'un any. L'única manera d'amirar les vistes és pujar a peu, fins als 4.765 metres. L'estació està ara abandonada, enmig de la boira, fantasmagòrica. Dos operaris s'encarreguen de mantenir-la. Fan torns de 8 dies, sols dalt de la muntanya. Quan troben un excursionista es moren per xerrar una estona. Tot i estar tant aïllats, sabien molt més del Barça que jo.

L'hotel més kitsch del viatge

He arribat de nit a Mérida. Durant el viatge he llegit els diaris i m'han espantat molt. Entre altres coses deien que, actualment, a Veneçuela es produeixen més segrestos que a Colòmbia i a Mèxic. A més, el taxista m'ha assenyalat el punt exacte de davant de l'estació d'autobús on, la nit anterior, hi havia hagut un assassinat. No tenia on anar a dormir i el taxi m'ha deixat al centre. Era fosc i els carrers estaven desèrtics. De sobte, m'he adonat que algú em seguia. He canviat de rumb i he vist que la persona del darrera també. M'he espantat i he entrat al primer hotel que he trobat: La Luna Azul. Quan he vist l'habitació he al·lucinat: rècord de kitsch.